https://typefully.com/osuanya Periodista i antropòloga dedicada a la comunicació corporativa. Instal·lada al @chelseahotelB i fent-ne el podcast a RAC+1 rac1.cat/rac-mes-1/chel… Thu, 08 Sep 2022 12:00:47 GMT Thu, 08 Sep 2022 12:00:47 GMT Typefully https://screenshots.typefully.com/screenshot?size=1200x640&url=https://typefully.com/osuanya/card https://typefully.com/osuanya/fS0gsbj Els que em seguiu sabeu que sóc una enamorada de la Vall Fosca. Del seu paisatge, el seu entorn, la seva gent. Però potser desconeixeu és que en aquest racó oblidat del Pirineu pallarès s'hi ha escrit un dels capítols cabdals de la història econòmica de Catalunya. Obro fil... Ens situem a principis… https://typefully.com/osuanya/fS0gsbj Thu, 08 Sep 2022 12:00:47 GMT
Ens situem a principis del segle XX en plena segona Revolució Industrial. Catalunya viu aquesta transformació amb una gran dependència del carbó, el material que es crema per fer anar les màquines de vapor de les fàbriques que s’estenen per tot el país.

Aquí no se’n produeix prou i cal importar-ne d’Anglaterra, amb el cost addicional que comporta. Cal buscar doncs altres formes d’energia. I com que fa poc s’ha descobert que l’electricitat es pot transportar, la hidroelèctrica es planteja com una alternativa.

Aquesta problemàtica i la seva possible solució va captar l’atenció d’un visionari: Emili Riu i Periquet. Aquest periodista econòmic i diputat fill de Sort va identificar en les reserves d’aigua del Pallars una gran oportunitat per generar energia elèctrica i distribuir-la arreu.

Situada a la part més septentrional del Jussà, La Vall Fosca és una de les més altes del Pirineu i la principal zona lacustre del sud d’Europa. A la seva capçalera hi ha un total de 27 estanys que alimenten el riu Flamisell i que acumulen una reserva d’aigua de 50 milions de m³.



Emili Riu va entendre el potencial de la zona i va idear un projecte per convertir aquest recurs natural en font d’energia per tot Catalunya. Com? Connectant els seus estanys, acumulant l’aigua en un dipòsit i portant-la fins a una central que la transformaria en electricitat.



Per això calia construir un sistema de canalitzacions subterrànies entre 15 estanys, dur tota la seva aigua fins a l’estany Gento i, des d’allà, transportar-la fins a una cambra d’aigües que se situaria just sobre la central que es construiria a Capdella.

Allà, gràcies al salt de 840m. de desnivell vertical (el més alt d’Europa en aquella època) l’aigua arribaria amb una força enorme (84kg/cm²) a les pales de la turbina de la central que, connectada als transformadors, generariren energia elèctrica.

Emili Riu ho tenia clar, però la seva proposta no va convéncer cap inversor de Madrid ni Barcelona. Així que finalment va anar a París, on va aconseguir 8 milions de pessetes per engegar el projecte. Naixia així Energía Eléctrica de Cataluña (després Fecsa, Endesa i ara, Enel).

Amb la captació del capital, Riu superava el primer repte. El següent era dur a terme la tasca titànica d’executar aquella obra a més de 2.000m. d’altura, en una vall aïllada i despoblada com aquella i amb unes duríssimes condicions orogràfiques i meteorològiques.

Però amb el convenciment de Riu, l’assessorament de tècnics i caps d’obra de Suïssa, França i Itàlia i les més de 4.000 persones arribades de tota la Península, el projecte no només es va executar amb èxit, sinó que es va fer en un temps rècord de 23 mesos.

L’accés a la vall era per camí de ferradura, així que abans de res es va haver de fer una carretera per arribar-hi. Els 40km per enllaçar La Pobla de Segur amb Capdella es van fer la primavera de 1912 en només 3 mesos (els 14km que separen Pobla i Tremp s’havien fet en 3 anys!)

Un cop feta la carretera, s’encetava la gran tasca: obrir les galeries subterrànies per connectar els estanys (15km excavats a pic i pala); fer el canal de 4.448m. que duria l’aigua fins a la cambra i la canonada que la baixaria fins a la central; i construir aquests 2 edificis.





La feina d’aquests dos anys va transformar aquell racó oblidat del Pallars. De cop va crear-se una gran colònia en uns prats on fins llavors hi pasturaven quatre vaques. Un poble on hi treballaven i convivien famílies senceres, i on tot girava al voltant d’aquella obra colossal.

Hi havia escola, hospital (fet de cartró i l'únic d'Europa que avui encara es manté dret) i fins i tot un teatre. La Central de Capdella era un oasi d’activitat i modernitat en una vall solitària i feréstega que vivia al marge del projecte revolucionari que allà es gestava



El 28 de gener de 1914 es va posar en marxa la central hidroelèctrica de Capdella i es convertia així en la més potent del país. Era la primera gran central catalana que generava corrent altern gràcies a la força de l’aigua i el transportava a les grans ciutats.



Inicialment l'energia es distribuïa a les fàbriques, que fins llavors se l'havien d'autoproduir. L'opció de comprar electricitat va suposar una gran innovació industrial, ja que va permetre la mecanització de molts processos i el desenvolupament de nous sectors d'activitat.

Però ben aviat va determinar també l’electrificació de les ciutats, possibilitant la instal·lació d’enllumenat públic i de transport (tramvia, metro) i de les cases que, gràcies a l’electricitat domèstica, van començar a incorporar llum, calefacció, neveres i altres aparells.

L’energia produïda a la Vall Fosca va tenir un paper cabdal en la transformació de les zones industrials i els grans nuclis urbans de Catalunya. De fet, durant uns anys, es deia que si es parava la central de Capdella, Barcelona es quedaria a les fosques.

La vida a la vall però va viure bastant al marge d’aquest impacte. Acabada l’obra, la major part dels herois anònims que la van fer possible van tornar als seus llocs d’origen. I només 200 persones van quedar-se a la colònia per fer funcionar la central.

Emili Riu, gran artífex d’aquest projecte titànic i revolucionari, va morir a Madrid el 1928 gairebé en l’anonimat i sense cap reconeixement. I, avui encara ni el seu nom ni la central de Capdella surten als llibres d’història on s'explica la Revolució Industrial a Catalunya.

Jo ho he intentat resumir, però us recomano que feu una visita al Museu Hidroelèctric de Capdella, un espai viu on encara s’hi produeix energia i on podreu copsar la magnitud d’aquesta obra titànica i de l’epopeia humana que va suposar la seva construcció ara fa un segle.





Amb tot, no deixa de ser paradoxal que una vall que deu el seu nom per les poques hores de llum que rep a causa de l’estretor de les seves muntanyes fos qui, gràcies al recurs preciós de l’aigua, aconseguís il·luminar tot Catalunya.

You can read the unrolled version of this thread here: https://typefully.com/osuanya/fS0gsbj]]> fS0gsbj thread false null